El futur de la prevenció es va escriure a Sitges: la ciència de l'exposoma pren embranzida
El Global Exposome Summit va reunir a Catalunya la comunitat científica internacional per impulsar l'estudi de com l'entorn i l'estil de vida influeixen en la nostra salut, un enfocament que és al cor de la missió del GCAT.
Sitges es va convertir entre el 27 i el 29 d'abril de 2026 en la capital mundial d'una idea que està transformant la manera d'entendre la salut: l'exposoma, és a dir, el conjunt de tots els factors ambientals i d'estil de vida als quals estem exposats al llarg de la vida i que, juntament amb la genètica, determinen la nostra salut.
El Global Exposome Summit, organitzat per la International Human Exposome Network (IHEN) i el Global Exposome Forum, va aplegar durant tres dies investigadors, responsables polítics, indústria i societat civil per accelerar aquest camp de recerca.
El 90% de les malalties, en el punt de mira
El punt de partida del cim és tan contundent com revelador: al voltant del 90% de les malalties no transmissibles, com les cardiovasculars, l'oncologia o les malalties metabòliques, estan impulsades per factors ambientals i d'estil de vida. Entendre'ls amb precisió és, per tant, la gran palanca de la prevenció. Com va resumir l'eurodiputada Tilly Metz, es tracta de passar de "reaccionar davant les malalties a comprendre i prevenir les condicions que les provoquen".
Les cohorts poblacionals com el GCAT són la infraestructura que fa possible la recerca de l'exposoma: sense dades longitudinals i sostingudes en el temps, no es pot estudiar com l'entorn interactua amb el genoma.
De la tecnologia a les polítiques públiques
Durant les sessions es van abordar des de les noves tecnologies de cribratge químic d'alta resolució i el modelatge geoespacial de l'entorn fins a la intel·ligència artificial aplicada a la toxicologia, passant per les relacions entre l'exposoma i l'acció climàtica, la salut cerebral o el microbioma. Entre els ponents hi va haver veus de referència com Martine Vrijheid (ISGlobal), Roel Vermeulen (Utrecht University) o l'eurodiputat Christophe Clergeau, que va defensar que "l'exposoma pot ser un factor decisiu per definir l'agenda de prevenció a escala europea".
Un dels resultats més destacats va ser l'impuls de propostes concretes: una Mission Exposome europea, la creació d'un Espai Europeu de Dades de l'Exposoma per a la Prevenció i eines compartides com la caixa d'eines de l'IHEN, els mapes europeus de l'exposoma o els catàlegs globals de cohorts.
De Sitges en van sortir propostes concretes: una Mission Exposome europea i un Espai Europeu de Dades de l'Exposoma per a la Prevenció.
Les cohorts, la infraestructura que ho fa possible
I és precisament aquí on la trobada connecta amb la raó de ser del GCAT. Les cohorts poblacionals com la nostra són la infraestructura que fa possible la recerca de l'exposoma: sense dades longitudinals, ben caracteritzades i sostingudes en el temps, no es pot estudiar com l'entorn i els hàbits de vida interactuen amb el genoma per influir en la salut. El GCAT té, justament, la voluntat de combinar informació genètica, ambiental i d'estil de vida de milers de persones per ajudar a comprendre i prevenir les malalties complexes.
Cims com el de Sitges reforcen una convicció que compartim: la salut del futur es construeix avui, aportant coneixement rigorós que permeti orientar les polítiques de prevenció i millorar l'atenció a les persones. El GCAT continuarà sumant-hi la seva part.
