La ciència també es construeix en català

Al segle XIII, quan qualsevol tractat de filosofia, medicina o astronomia s'escrivia gairebé sempre en llatí, un mallorquí va decidir fer les coses d'una altra manera. Ramon Llull (1232–1316) va redactar bona part de la seva obra, lògica, teologia, filosofia i coneixement natural, en català, la seva llengua. No ho va fer només per arribar a més gent, sinó per demostrar una idea que aleshores era gairebé revolucionària: que una llengua romànica també podia expressar idees abstractes i coneixement especialitzat.

Amb aquell gest, Llull es va convertir en un dels primers grans autors europeus a desenvolupar una obra científica i filosòfica extensa en una llengua romànica. Va haver de crear i adaptar terminologia, obrir camí i, de passada, apropar el saber més enllà dels cercles universitaris que dominaven el llatí. 

La ciència, deia amb la seva pràctica, no havia de quedar tancada en una sola llengua.

Més de set-cents anys després, el repte continua sent el mateix, encara que el context hagi canviat. La ciència és un llenguatge universal, però també ha de poder explicar-se en la llengua de la societat a la qual serveix. El vocabulari científic no neix només als despatxos de les institucions: es construeix cada dia, a través de la feina dels investigadors, de la publicació de nous treballs i de la voluntat compartida de fer que el coneixement sigui accessible.

Disposar de continguts científics en català no és una qüestió menor. Facilita que estudiants, professionals de la salut, periodistes i ciutadania puguin accedir al coneixement, i reforça el paper de la nostra llengua com a vehicle de ciència i innovació. Perquè les llengües, com la ciència mateixa, només es mantenen vives quan s'utilitzen.

Des de GCAT | Genomes for Life ens sumem a aquest esforç col·lectiu, convençuts que una ciència d'excel·lència també ha de ser oberta, propera i accessible. Facilitar l'accés al coneixement en català és una manera de reforçar la transferència de la recerca a la societat i de contribuir a una cultura científica més inclusiva.

Volem expressar un reconeixement especial a la Dra. Elena Bosch, professora i investigadora del Departament de Medicina i Ciències de la Vida (MELIS) de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), i al Dr. Francesc Calafell, catedràtic del mateix departament, pel seu compromís i dedicació a aquesta iniciativa. El seu treball és un exemple de com la col·laboració de la comunitat científica ajuda a consolidar el català com una llengua plenament capacitada per comunicar ciència al més alt nivell.

Iniciatives com aquesta ens recorden que la ciència no només genera coneixement: també construeix cultura, patrimoni i futur.